"Al Servei de la sorpresa de la canalla"
Crítica de Jordi Bordes - recomana.cat (15.11.2017)

Montse Roig i Joan Casas han sabut treure tot un món fràgil i tendre de les visites de la coreògrafa a les escoles bressol. Ha investigat, ha jugat i s’ha atrevit a transformar-se en una més de l’aula. Amb una música que complementa molt bé una situació, circumstancial (evoluciona la peça a partir de cada troballa que apareix de l’espai escènic), es van produint petits jocs molt efectistes amb els mínims elements.../... La connexió  amb la canalla és contínua. Perquè les imatges els són suggerents i màgiques i perquè la mirada és sempre cap a ells.  El treball acaba amb una festa, repartint cors de colors i llençant-los al vol com si fossin tendres fulles de tardor. Un joc senzill, però efectiu, suggerent, que manté la curiositat i que la redimeix quan per fi s’accedeix a l’escena. I sí, també es balla des de la platea, innocentment, sobretot arran de la pluja de cors, filera a filera de l’artista.

LINK A L'ARTICLE

"Descobrir!"
Crítica de Núria Cañamares - Recomana.cat (24.11.17)

L’espectacle està acuradament dissenyat per seduir el públic d’entre 2 i 5 anys i, alhora, brindar una meravellosa estona als adults que els han dut al teatre. Es tracta de viure una experiència compartida, de participar conjuntament i en societat en un acte artístic carregat d’emoció que, si bé potser no és “el primer cop”, ben poc se n’allunya. .../...

Ara apareix una lluna, hi ha una pluja d’estels o voleien uns núvols. Ara entren a dins d’una cova acompanyats de l’eco o veuen com pren vida la ballarina d’una caixeta de música. Amb imatges, llums i melodies els regalen una continuïtat d’escenes pures, toves, belles, suaus, on a través dels ulls, el cos i l’ànima de la protagonista els infants desperten els seus sentits i, sobretot, les seves emocions i vincle amb les arts escèniques.

Descalça, curiosa, juganera i vestida de blanc amb una calça que recorda el bolquer dels nadons, l’analogia és evident. Ella és qui es mou a escena entre una suggeridora escenografia, però tothom pot veure-s’hi a si mateix experimentant al seu lloc. Els petits reaccionen obertament als estímuls i deixen escapar crits de joia o balbuceigs que confirmen que són partícips de la descoberta. I el més fonamental: que en gaudeixen.
En general, l’espectacle conté la comunicació amb el públic en el rol de receptors actius tret de dos moments en què la interacció és volgudament explícita i, tot i el notable canvi de registre, es produeix de manera natural. Una distensió controlada que els menuts reben amb diversió i que acaba d’aproximar-los a aquest univers oníric que, finalment, es desplegarà al món real en una invitació al joc i a la festa que arrodoneix la vivència. 

LINK A L'ARTICLE

Entrevista amb Núria Parera
El Culturista (23.10.2017)
La companyia Blink Flash ha nascut amb l’objectiu d’apropar el món de la dansa i el teatre als més menuts. Aquest any s’estrenen al festival El més petit de tots amb un espectacle que es basa en la vida intensa d’Isadora Duncan. La Montse Roig (creadora i intèrpret), la Marina Cardona (coreògrafa) i el Joan Casas (dramaturg) han experimentat amb infants de dotze escoles bressol abans de fer el salt a l’escenari, i el resultat és una petita joia que explora les emocions més bàsiques de l’ésser humà. .../...

PER QUÈ VAU TRIAR LA HISTÒRIA D’ISADORA DUNCAN COM A BASE?

Montse: En Joan em va començar a preguntar què m’interessava, quines idees, quines imatges, quines sensacions… I de sobte quadrava molt amb la biografia de la Isadora que m’havia llegit feia poc. Va tenir una vida intensa, li van passar coses fortes, però sempre s’aixecava per seguir lluitant i per seguir renovant el món de la dansa. Vam pensar que era una bona font d’inspiració.

COM ES CONVERTEIX UNA BIOGRAFIA EN UN ESPECTACLE PER A INFANTS TAN PETITS?

Joan: vam transformar la biografia d’Isadora en una biografia emocional. Vam fer un recull de les diferents emocions que va viure i després en vam fer una tria. En el fons són emocions bàsiques que tothom viu en un moment o altre. Per aquest motiu és fàcil identificar-s’hi.

Montse: sí, parlem de la por, de la incomoditat, de la ràbia, del fet d’imposar-se, del rebuig, de la pèrdua dels fills, la tristor… Expliquem la vida d’Isadora a través de les emocions que va viure. I cadascuna d’elles la relacionem amb un objecte i una música. La música m’ajuda molt a mi a crear els moviments, i els objectes ajuden els nens, ja que ells necessiten una cosa palpable, que puguin tocar.

Joan: també juguem amb els colors. La Montse comença vestida de blanc i es va tacant el vestit de colors a mesura que viu les diferents situacions, és un joc molt visual, que atrapa al públic. .../...

HEU FET UN TREBALL PREVI, DE RECERCA, QUE HA ESTAT BÀSIC PER CREAR L’ESPECTACLE?

Marina: sí, des del Mercat de les Flors es fan uns laboratoris a les escoles bressol per treballar les emocions a través del teatre i la dansa. Anem a les aules a fer exercicis per educar els nens i nenes en aquest àmbit i també per donar eines creatives a les educadores. La segona part del laboratori és portar aquests nens al teatre, a veure l’obra.

COM REACCIONEN ELS NENS A L’AULA?

Marina: hi passen coses com ara que un nen et pregunti, insegur: “em puc treure les sabates?” Nosaltres responem que i tant, que poden sentir-se lliures de fer el que vulguin, com si volen giravoltar o saltar.

Montse: amb el projecte educatiu del Mercat de les Flors donem eines a les educadores perquè puguin estar amb els infants també des del cos i no només a través de la paraula. Per exemple, si vols que facin la croqueta és millor fer-la tu també que no pas estar dempeus dient “ara rodoleu per terra”. Marina: exacte, les emocions s’experimenten físicament, i més a aquestes edats. La comunicació no verbal és molt important.

Joan: a partir de certa edat – els 5 o 6 anys – les emocions cristal·litzen i l’infant comença a repetir els patrons que ha après, però si es treballen abans es pot fer un treball molt profund. Són uns anys importantíssims pel desenvolupament de la persona. .../...

I PER ACABAR… QUÈ VOLIEU SER DE PETITS?

Montse: patinadora o jutgessa.

Marina: veterinària o ballarina.

Joan: tècnic de l’espai, m’imaginava com una mena de mecànic-astronauta que arreglava coets.

LINK A L'ARTICLE

© 2018
Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.
+34 659 822 400 (Caroline)
+34 609 929 062 (Montse)
C/ Enric Granados 155, 3-2
08008 Barcelona